Enzo Mari
Fins sempre, mestre!
Till always, Master!
“Existeix una manera de saber si un objecte és just o formalista. La forma d'un objecte just és només una, no hi ha alternatives.”
Enzo Mari
Diria que la meva idea del disseny l’he anada construint, a poc a poc, però que hi han hagut personatges que han estat indispensables en la seva definició!
Vaig sentir a parlar d’Enzo Mari en una classe de projectes el meu primer any de carrera a Eina: em va impressionar tant! Recordo que vaig pensar que era el tipus de gent a la que em volia assemblar: m’inspiraven tant les seves paraules, les seves idees i els seus dissenys.
I crec que em va fer entendre - per primera vegada - que un disseny podia ser just i democràtic, net i enginyós i que calia allunyar-lo només i únicament d’allò estètic: vaig aprendre amb ell que el disseny és una cosa molt important i necessària!
Gràcies Mestre!
FINS SEMPRE!
-
Durant els seus 60 anys de carrera, Mari va concebre més de 1500 dissenys per a companyies com Danese, Driade, Artemide, Zanotta i Magis, així com il·lustracions, llibres amb Einaudi i Bollati Boringhieri i obres imaginatives per a nens, ara editades per l'editorial italiana Corraini.
Alguns dels seus objectes més coneguts són la safata Putrella per a Danese, creada intuïtivament a partir d'un I-bar industrial doblegat, una forma arquetípica en la qual Mari va reconèixer un potencial expressiu. Una altra peça icònica que va dissenyar per a Danese en 1966 és el calendari perpetu de Timor, una eina gràfica que representa el seu enfocament pràctic de la creació. Fet de targetes de plàstic fixades a un pivot central, el disseny es va inspirar en els senyals de ferrocarril i en la funcionalitat duradora.
Encara que Mari era potser més intuïtivament conegut pels seus dissenys, són les seves idees les que ho converteixen en un dels pensadors més radicals i revolucionaris de la seva generació. Les opinions polítiques de Mari es van dirigir cap al comunisme, alguna cosa que es va assegurar que es reflectís en la seva obra. Va veure el disseny com una utopia democràtica, una responsabilitat del dissenyador cap a la seva comunitat. Afirmava que el seu treball estava dirigit a crear un món millor, mirant els escenaris futurs que abordaria amb els seus projectes.
Les seves idees polítiques es reflectien en la seva definició de "bon disseny", que va descriure com a sostenible, accessible, funcional, ben fet, emocionalment ressonant, durador, socialment beneficiós, bell, econòmic i assequible.
Un projecte que és potser la idea més referenciada de Mari i una demostració adequada del seu pensament és la sèrie Proposta per un'Autoprogettazione (proposta per a un auto-disseny). Un llibre de 1974 presentat com un manual d'instruccions per a crear mobles simplement usant taules rugoses i claus, Autoprogettazione representava una forma econòmica de produir mobles mentre es compartien coneixements i es creava consciència de l'acte de fer.
-
I would say that I have been building my idea of design, slowly, but there have been characters that have been indispensable in its definition!
I heard about Enzo Mari in a project class my first year at EINA: I was so impressed! I remember thinking that he was the kind of person I wanted to be like: I was so inspired by his words, his ideas and his designs.
And I think he made me understand - for the first time - that a design could be fair and democratic, clean and ingenious and that it had to be moved away from the aesthetic alone: I learned with him that design is a very important and necessary thing!
Thank you Master!
TILL ALWAYS!
-
During his 60-year career, Mari went on to conceive over 1500 designs for companies such as Danese, Driade, Artemide, Zanotta and Magis, as well as illustrations, books with Einaudi and Bollati Boringhieri and imaginative works for children now edited by Italian publisher Corraini.
Some of his best known objects include the Putrella tray for Danese, intuitively created from a bent industrial I-bar, an archetypal shape in which Mari recognised an expressive potential. Another iconic piece he designed for Danese in 1966 is the Timor perpetual calendar, a graphic tool that represents his practical approach to creation. Made of plastic cards fixed to a central pivot, the design was inspired by railway signs and long-lasting functionality.
Although Mari was perhaps more intuitively known for his designs, it is his ideas which make him one of the most radical, revolutionary thinkers of his generation. Mari’s own political views veered towards communism, something that he made sure to be reflected in his work. He saw design as a democratic utopia, a designer’s responsibility towards its community. He claimed that his work was aimed at creating a better world, by looking at future scenarios that he would tackle with his projects.
His political ideas were reflected in his definition of ‘good design’, which he described as sustainable, accessible, functional, well made, emotionally resonant, enduring, socially beneficial, beautiful, economic and affordable.
A project which is perhaps Mari’s most referenced idea and a fitting demonstration of his thinking is the Proposta per un’Autoprogettazione (proposal for a self-design) series. A 1974 book presented as an instruction manual to create furniture simply using rough boards and nails, Autoprogettazione represented an economical way to produce furniture while sharing knowledge and creating awareness of the act of making.