Últim dia!

Bon dia,

avui estàvem tots una mica extranys... al cap i a la fi, dues setmanes junts ha estat un viatge llarg i les emocions es comprimien! El Dadà - amb la seva condició efímera - aporta una conjunció de companyerisme i de familiaritat que fa que tot plegat sembli deliciós i fàcil. Les paraules es fan més llargues i les decisions més lleugeres; canviem escenari i personatge amb una facilitat que ens porta a altres móns desconeguts i necessaris!

Les mirades es troben en algun punt i ens donen la complicitat justa per poder trobar el nou camí; alguns d'ells no es tornaran a veure més però d'altres, sense saber-ho, forjaran alguna cosa més que els farà intercanviar un telèfon i, qui sap?, potser una gran amistat!

L'estiu es deixa caure a poc a poc i comença un nou ritme...

 

MATÍ

Al matí hem assajat tot dues vegades i ens ha costat molt concentrar-nos: estàvem nerviosos i feia calor! Hi havia alguna cosa en l'aire que feia que els nens no aconseguissin recordar algunes coses que haviem decidit entre tots o que havien proposat ells mateixos i era desesperant!!! Però sabiem que era tot plegat passatger... al final el moment escènic sempre fa que tot acabi funcionant!

 

Abans de dinar hem provat els llums per l'espectacle i la Silvia ha acabat de donar les últimes indicacions... en la foscor tot sembla desaparèixer, es neteja i hem entrat en una altra dimensió; els nens i nenes estaven entusiasmats i encuriosits perquè sabien que, a la tarda, coneixerien un personatge que els venia a visitar... ningú no l'havia vits mai abans!

 

I hem anat a dinar... avui l'últim dia a la Cantina de Palo Alto quedurant tots aquests dies ha estat cuinant-nos plats deliciosos i alimentant-nos més enllà de la seva part alimenticia. Moltes gràcies per tot Ana i Karina: us enyorarem molt!

 

TARDA

Després de dinar hem parat una estona per descansar; alguns han acabat de veure la pel.lícula que el dia abans haviem començat a veure i els altres han dibuixat i han jugat.

Més tard, la Clàudia Valsells i la Júlia Mariscal ens han vingut a ajudar a pintar als nens i han anat resseguint estrelles en els seus fronts i punts a les seves mans. Moltes gràcies Júlia, moltes gràcies Clàudia!

 

Després hem anat preparant cada part de l'espectacle a poc a poc i ha arribat la Pepi i la seva germana i han deixat muntat el seu escenari: elegant, exquisit i silenciós! Era important la posada ene scena per poder fer que els pares entenguessin el missatge que ella havia el.laborat: els petits alimentaven als grans i els ensenyaven coses noves del menjar. Aprenien a mirar-hi des d'un altre punt de vista, amb una altra mirada. Moltes, moltes gràcies Pepi!!!

 

Hem tancat la porta de l'Escoleta i mentre, a fora, els nens es canviaven i es pintaven a dins la Silvia ha començat a pintar al nostre personatge misteriós. La Rosabel és una actriu i ballarina catalana que viu a Berlín i que ha estat una còmplice de l'obra en tot moment; ha estat una descoberta pel Dadà i crec que la tornarem a veure algiuna vegada més per aquí: moltes gràcies Rosabel per l'ajuda i el bon humor!

 

L'ESPECTACLE

L'hora màgica és el nom de l'espectacle que Silvia Costa va imaginar per aquest Dadà de 2017 i que parla d'un personatge presoner de la foscor que no pot veure el dia. Els nens i nenes del Dadà van intervenir l'obra acompanyant-la amb moviments i van dibuixar conceptes i idees o paisatges per tal de poder transmetre la seva realitat a aquest personatge desprovist d'una altra mirada. La descoberta ha estat mútua: ella ha descobert un altre món i ells han descobert una altra foscor. I junts hem après que MIRAR ÉS DECIDIR!


Ha estat una experiència molt enriquidora i, sobretot, una altra manera de mirar; al final, la nostra proposta més conceptual ha estat un punt de partida i una conclusió molt arriscada però - com sempre quan es treballa amb nens - molt satisfactòria!

Després els nens han fet el taller de la Pepi amb els seus pares i han anat alimentant-los amb tomaquets, carn i "Doritos". Era bonic veure interaccionar els petits amb els grans, veure la diagonal al revés, mirar d'una altra manera!

La tarda anava caient a poc a poc i m'adonava que l'esforç del Dadà sempre és tan agraït i tan poderós que la meva condició es transforma; mirar d'una altra manera, aprendre d'una altra manera... al final hi ha poques coses tan reconfortants!

 

Últim dia!

Bon dia i bones vacances a tothom,
Ester