Rael + San Fratello
Activisme fronterer / Border activism
Pink seesaws . Border MEXICO - USA © Rael + San Fratello
“La construcció d'un mur deshumanitza a una població”
“Building a wall dehumanises a population”
Ronald Rael
Escric aquí aquest post amb la sensació que el món es divideix entre fer-lo millor o pitjor… no puc entendre la necessitat de traçar línies en qualsevol sentit quan allò que ens enriqueix i ens millora és sempre la unió, la barreja, la multiplicitat cultural, social o ambiental. Perquè uns quants homes poderosos poden decidir per tots nosaltres? Què saben ells del que sentim, de qui som o què volem?
Em nego, rotundament, a que ells ens imposin on acaba i on comencen les nostres vides, les nostres comunitats o els nostres territoris!
Som ciutadans del món i el món ens pertany!
Us deixo aquí un projecte molt interessant que ha guanyat el premi de Disseny de l’Any 2020 i que posa a prova els vasos comunicants de dues societats separades per un mur de la vergonya i que il.lumina una mica el camí.
-
A quinze kilòmetres al nord-oest del Pas, un tram de llistons de cinc metres i mig d'altura forma el mur fronterer entre els Estats Units i Mèxic. Però entre cadascun dels pals verticals d'acer hi ha petits buits -amb tot just uns centímetres de diferència- en els quals també han ocorregut coses boniques. A través d'aquests llistons es pot veure als nens de Port de Anapra, Mèxic, jugant junts. Les famílies es reuneixen allí i el gener de 2020 tres balancines de color rosa, encaixades en el mur, van permetre reunir a desconeguts de tots dos costats de la frontera entre els Estats Units i Mèxic.
L'obra d'art temporal és obra dels arquitectes californians Virginia San Fratello i Ronald Rael. La van idear fa deu anys, en resposta a l'aprovació de la Llei de Seguretat a la Frontera de 2006. El duo va començar llavors un projecte que imaginava diferents maneres de subvertir el significat d'un mur fronterer i les seves implicacions.
Durant generacions, Rael i la seva família han anomenat a les terres frontereres la seva llar. Criat a la Vall de Sant Lluís de Colorado, al naixement del Riu Gran, pot rastrejar el seu llinatge fins a abans que l'estat formés part de Mèxic. Al llarg de les generacions, va veure com les polítiques relacionades amb la frontera i la línia arbitrària traçada entre els dos països deixaven cicatrius que encara avui es poden sentir.
"Sóc autòcton d'aquest paisatge", diu Rael. "La terra que els meus avantpassats van ocupar durant generacions té una memòria cultural que encara perdura. Ens movem constantment entre dues cultures, dues llengües".
El paisatge ha influït en el seu art i li ha fet pensar en l'arquitectura de manera diferent. Tot, des de la ubicació fins al color i el material, té un efecte en la forma en què la gent interactua amb les estructures. Per això, quan Rael i San Fratello es van proposar crear les balancines, no era només una rebel·lió contra la divisió que crea el mur fronterer. També es va convertir en una metàfora de les conseqüències directes que les accions d'un costat tenen sobre l'altre. Més enllà d'això, el color rosa brillant també enviava un missatge punxant. En Ciutat Juárez, aquest to de rosa es reconeix a l'instant com el que recorda a les aproximadament 1.500 dones desaparegudes o assassinades des de 1993. "Volíem mostrar la dualitat de l'alegria i el dolor en aquest innocent acte de joc", diu Rael.
Després de l'èxit de la instal·lació (que van retirar el mateix dia), Rael i San Fratello s'han compromès a continuar amb el seu projecte. De cara al futur, volen qüestionar l'impacte que ha tingut el mur existent. "La construcció d'un mur deshumanitza a una població", diu Rael. "Quan aïllem a la gent dels veïns o de les comunitats, i quan danyem el medi ambient, això té conseqüències. Haurem d'assumir-ho. Volem ajudar a transformar les terres frontereres en un lloc on puguem curar les cicatrius que ha produït el mur."
www.instagram.com/rrael/
www.borderwallasarchitecture.com
-
I write this post with the feeling that the world is divided between making it better or worse... I cannot understand the need to draw lines in either direction when what enriches and improves us is always the union, the mixture, the cultural, social or environmental multiplicity. Because a few powerful men can decide for all of us? What do they know about what we feel, who we are or what we want?
I flatly refuse to let them impose on us where our lives, our communities or our territories end and where they begin! We are citizens of the world and the world belongs to us!
Here is a very interesting project that has won the Design of the Year 2020 award and that tests the communicating vessels of two societies separated by a wall of shame and that sheds some light on the way.
-
Fifteen kilometres northwest of El Paso, a five-and-a-half-metre-high stretch of slats forms the border wall between the United States and Mexico. But between each of the vertical steel poles there are small gaps - just a few centimetres apart - in which beautiful things have also happened. Through these slats you can see the children of Puerto de Anapra, Mexico, playing together. Families gather there and in January 2020 three pink rockers, embedded in the wall, brought strangers from both sides of the US-Mexico border together.
The temporary work of art is the work of Californian architects Virginia San Fratello and Ronald Rael. They conceived it ten years ago, in response to the passage of the Border Security Act of 2006. The duo then began a project that imagined different ways to subvert the meaning of a border wall and its implications. For generations, Rael and his family have called the borderlands home. Raised in the Sant Lluís Valley of Colorado, at the headwaters of the Riu Gran, he can trace his lineage back to before the state was part of Mexico.
Over the generations, he saw how border-related policies and the arbitrary line drawn between the two countries left scars that can still be felt today.
"I am indigenous to this landscape," says Rael. "The land that my ancestors occupied for generations has a cultural memory that still endures. We are constantly moving between two cultures, two languages".
The landscape has influenced his art and made him think about architecture differently. Everything from location to colour and material has an effect on the way people interact with structures. So when Rael and San Fratello set out to create the seesaws, it wasn't just a rebellion against the division created by the border wall. It also became a metaphor for the direct consequences that the actions of one side have on the other. Beyond this, the bright pink colour also sent a piercing message. In Ciudad Juárez, this shade of pink is instantly recognisable as a reminder of the approximately 1,500 women who have disappeared or been murdered since 1993. "We wanted to show the duality of joy and pain in this innocent act of play," says Rael.After the success of the installation (which they removed the same day), Rael and San Fratello are committed to continuing their project. Looking to the future, they want to question the impact the existing wall has had. "Building a wall dehumanises a population," says Rael. "When we isolate people from neighbours or communities, and when we damage the environment, it has consequences. We will have to deal with that. We want to help transform the borderlands into a place where we can heal the scars that the wall has produced."