Sisè dia
Comencem la segona setmana amb moltes ganes i moltes incògnites... sabeu que farem un teatre? Quines ganes!
MATÍ
Avui hem estat plantejant la segona setmana, hem conegut els nens i nenes nous que han arribat i hem fet tres grups de treball per tal de repartir tasques en cada escena. També hem començat música amb la Berta Carreras.
Al final hem els hi hem explicat als nens que fariem teatre social i els hi hem demanat què en sabien dels problemes del món. També els hem demanat que dibuixessin alguna imatge per tal d'estirar el fil i ha estat sorprenenet veure que estan molt ben informats sobre temes d'injusticia social o de terrorisme, per exemple! Tenim material gràfic interessant i moltes ganes de fer-ho bé... primer esglaóde l'obra de teatre!
La Georgina ha escrit un guió amb tres escenes i hem anat plantejant els espais, la música i els personatges. Tot comença a tenir molta força!
I mentres uns feien música, els altres preparaven l'escena i les figures... és una meravella sentir que són gairebé personatges d'una obra d'art!
MIGDIA
Al migdia hem dinat i hem estat veient videos del TRICICLE: teatre sense paraules! I més tard hem decidit que el "hit" del Dadà eren els peus de la Gabriela...
TARDA
Avui han vingut la Marta i l'Awais per explicar-nos altres realitats i posar un contrapunt als dibuixos del matí. Es tractava d'escoltar una altra història de primera mà i veure que, tot i que partim de moments tràgics, a vegades la realitat també pot ser molt bonica.
La Marta és la directora de Punt de Referència, una entitat catalana sense ànim de lucre creada l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de joves extutelats que han d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota la tutela de la Generalitat de Catalunya.
La missió de Punt de Referència és afavorir la plena integració social, la igualtat d’oportunitats i la millora de la qualitat de vida dels joves extutelats en risc d’exclusió social, en el seu procés d’emancipació.
L'Awais té 20 anys i va arribar a Barcelona fa 5 anys des del Pakistan. Va venir amb el seu tiet - que tenia una botiga a Barcelona - perquè volia estudiar i tenir una vida millor però totes les seves expectatives van quedar soterrades en el negoci del tiet que li va dir que si volia estudiar primer havia de pagar el seu deute de viure amb ell. El feia treballar de les 8.00 del matí a les 10.00 de la nit sense parar. L'Awais només parlava urdú i no entenia res del catatlà i el castellà però sabia dir: -"Què vol dir això?"-. Cada vegada que un client li preguntava on eren les olives, les patates o l'aigua els hi feia aquest pregunta i apuntava en una llibreta el significat. Així va anar aprenent una mica de la llengua i, al final, un dia va decidir escapar-se i anar a la Comissaria de Policia més propera. Allà li van oferir un bitllet de tornada al Pakistan o entrar en un centre de menors i l'Awais va decidir quedar-se i seguir el seu somni de poder estudiar. Després va anar a viure en un pis de PUNT DE REFERÈNCIA a partir dels 18 anys i va poder estudiar. Avui l'Awais treballa d'informàtic, viu i és de la colla dels castellers del poble Sec i parla català i castellà molt correctament.
També ens ha explicat que és musulmà i que està fent el Ramadà per purificar-se. Ha explicat que l'esforç de no menjar ni beure durant totes les hores de sol del dia fan que l'estomac descansi.
Ha sigut una tarda molt especial i els nens i nenes han fet moltíssimes preguntes i han estat molt interessats en tot el que ens han explicat. Al final l'Awais ens ha dit tres coses molt importants: que hem de tenir molta voluntat, que hem de ser valents i que hem d'estimar molt la nostra família.
Moltes gràcies Awais i moltes gràcies Marta!!!!
Sisè dia!
Bon dia,
Ester