Últim dia

Bon dia,

avui estàvem tots una mica extranys... al cap i a la fi, ha estat un viatge llarg i les emocions es comprimien! El Dadà - amb la seva condició efímera - aporta una conjunció de companyerisme i de familiaritat que fa que tot plegat sembli deliciós i fàcil. Les paraules es fan més llargues i les decisions més lleugeres; canviem escenari i personatge amb una facilitat que ens porta a altres móns desconeguts i necessaris!

Les mirades es troben en algun punt i ens donen la complicitat justa per poder trobar el nou camí; alguns d'ells no es tornaran a veure més però d'altres, sense saber-ho, forjaran alguna cosa més que els farà intercanviar un telèfon i, qui sap?, potser una gran amistat!

L'estiu es deixa caure a poc a poc i comença un nou ritme...

MATÍ

Al matí hem assajat tot dues vegades i ens ha costat molt concentrar-nos: estàvem nerviosos i feia calor! Hi havia alguna cosa en l'aire que feia que els nens oblidessin els detalls o que no callessin i era desesperant!!! Però sabiíem que era tot plegat passatger... al final el moment escènic sempre fa que tot acabi funcionant!

Hem parlat una estona del significat de tota la setmana i de la proposta que havíem anat construint amb el Marc; era important que enteguessin on ens portava tot això i què volíem aconseguir. Crec que molts d'ells han entès la dimensió del projecte en tots els seus estadis i han pogut anar deixant petites dosis de la seva part emocional. Hem construit plegats i ha estat molt interessant veure que com equip podem fer més i ajudar com mai!

I hem anat a dinar... avui l'últim dia a la Cantina de Palo Alto que durant tots aquests dies ha estat cuinant-nos plats deliciosos i alimentant-nos més enllà de la seva part merament culinària. Moltes gràcies per tot Ana: t'enyorarem molt!

TARDA

Després de dinar hem parat una estona per descansar; alguns han acabat de veure la pel.lícula que el dia abans haviem començat a veure i els altres han dibuixat i han jugat a la pilota.

Més tard, la Clàudia Valsells i la Júlia Mariscal ens han vingut a ajudar. Moltes gràcies Júlia, moltes gràcies Clàudia!

Després hem anat preparant cada part de l'espectacle a poc a poc i ha anat arribat la gent a poc a poc.

Hem obert la porta de l'Espai XYZ i mentre, a fora, semblava voler ploure els nens esperaven nerviosos amb una cadira a la mà. L'Elena marcava el temps i els parlava a poc a poc i semblava que tothom anés trobant el seu espai. I hem començat la performance i hem deixat l'escenari plè de cadires precioses - en blanc i negre - exposades en una sala fosca i molt grossa com si d'una aula del Senegal es tractés!

Amb els dibuixos i de cada cadira al terra, en exposició i amb la certesa de que havéim après a construir un món diferent!

La tarda anava caient a poc a poc i m'adonava que l'esforç del Dadà sempre és tan agraït i tan poderós que la meva condició es transforma; construir d'una altra manera, aprendre d'una altra manera... al final hi ha poques coses tan reconfortants!

Últim dia!

Bon dia i bones vacances a tothom,
Ester