William Kentridge
Imatges dibuixades / Drawn images

Seqüència de la pel.lícula “Stereoscope”, 1999

Tide Table (Soho in Deck Chair), 2003

Particular Collisions, 2013.

More Sweetly Play The Dance, 2020 . CCCB

“Afortunadament vaig fracassar com a pintor i vaig quedar reduït a fer dibuixos”
"Fortunately I failed as a painter and was reduced to drawing"

William Kentridge

He volgut escriure aquest post abans de poder visitar l’exposició de William Kentridge al CCCB. No sabia si seria millor o pitjor però me’n volia sentir una mica allunyada: sé que la duresa de les imatges i la sobrietat del dibuix no em deixaran indiferent i prefereixo parlar d’allò més conceptual, aquí!

Intueixo un dibuix que - a primera vista - semblaria del tot oníric però que ràpidament travessa les membranes del carbonet i ens acosta a un moment íntim i culpidor; els seus temes remouen i les seves imatges dolces fan mal.

William Kentridge ens planteja reflexions sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre el poder, els marges i l’exclusió en l’actualitat.

Les creacions fan referència a la seva ciutat d’origen, Johannesburg, a la història de Sud-àfrica i a l’apartheid, però, sobretot, toquen qüestions universals: la naturalesa de les relacions humanes, la memòria, la dominació i la culpa o la dissecció del poder.lement exquisides, em va ensenyar sobretot a mirar i a llegir l'arquitectura, i a preguntar-me per què fem les coses.

A través de l’animació, el dibuix, el cinema, la música o el teatre, l’artista sud-africà ha construït una obra tentacular, que barreja tècniques i disciplines.

WILLIAM KENTRIDGE
EL QUE NO ESTÀ BIBUIXAT
CCCB

-

I wanted to write this post before being able to visit William Kentridge's exhibition at the CCCB. I didn't know if it would be better or worse but I wanted to feel a bit distant: I know that the harshness of the images and the sobriety of the drawing will not leave me indifferent and I prefer to talk about the more conceptual, here!

I can sense a drawing that - at first sight - would seem completely dreamlike but that quickly crosses the membranes of the charcoal and brings us closer to an intimate and guilty moment; its subjects are stirring and its sweet images are hurting.

William Kentridge presents us with reflections on the challenges of post-colonialism and the dialectic between power, margins and exclusion today.

The creations refer in his home town, Johannesburg, to the history of South Africa and to apartheid, but above all they touch on universal questions: the nature of human relations, memory, domination and guilt or the dissection of power.lement exquisite, he taught me above all to look at and read architecture, and to ask myself why we do things.

Through animation, drawing, cinema, music and theatre, the South African artist has constructed a tentacular work, which mixes techniques and disciplines.

WILLIAM KENTRIDGE
EL QUE NO ESTÀ BIBUIXAT
CCCB