Vuitè dia
Bon dia,
avui hem seguit el procés de producció de les cadires. Avui hem après a fer forats i a treballar en sèrie. Som un gran equip i es comença a veure que entenem el sentit de comunitat: quin luxe!
Avui hem treballat l'Art de Construir quan és ORDRE i SEQÜÈNCIA!
MATÍ
Avui al matí hem separat els grups i mentre uns feien forats amb el Marc Morro o dibuixaven cadires per als nens del Senegal, els altres feien moviment amb l'Elena Montes. Ha estat molt bonic veure com des de cada llenguatge arribàvem a conclusions semblants i podíem comparar-les. El Marc ens ensenyava l'ordre i la seqüència en la manera de treballar:com agafar les peces, com disposar-les i com fer el forat. Semblava gairebé un ritual i els nens el miraven i l'escoltaven; crec que, a vegades, explicar a un nen com fer les coses és com dibuixar-li, com posar-li en el paper i és una meravella veure-li la mirada: són tan capaços de tot!
Dins l'escoleta l'Elena els guiava amb ordre i generava una seqüència fàcil i intensa per portar-los del fora al dins, per poder-se escoltar i per poder escoltar als altres. De sobte parava la música i els demanava de fer una línia entre tots plegats, amb un ordre que ells havien escollit abans i que semblava gairebé irreal!
TARDA
I després de dinar avui una hem rotulat tots els seients de les cadires, els altres han ajudat a acabar de foradar al Marc i els altres han acabat coses que tenien pendent.
Al final ens hem assegut tots i hem parlat del que ens porta fins aquí:
- "Perquè fem cadires? Per qui són aquestes cadires? Podem ajudar fent cadires?" -.
Al matí ens havíem adonat que els nens perdien una mica el fil i hem cregut necessari exposar-ho; sincerament crec que els costa imaginar aquell món d'allà però encoratja molt saber que volen ajudar d'alguna manera des d'aquí!
El Dadà haurà servit per plantejar altres coses i, si més no, per construir alguna cosa millor... n'estem del tots segurs!
Vuitè dia!
Bon dia,
Ester